Durant el procés de solidificació d'una fosa, generalment hi ha tres àrees a la seva secció transversal, és a dir, l'àrea sòlida, l'àrea de solidificació i l'àrea líquida.
La zona de solidificació és l'àrea on "sòlid i líquid coexisteixen" entre la zona líquida i la zona sòlida. La seva amplada s'anomena amplada de la zona de solidificació. L'amplada de la zona de solidificació té una gran influència en la qualitat de la fosa. El mètode de solidificació de la fosa es basa en l'amplada de la zona de solidificació presentada a la secció transversal de la fosa i es divideix en solidificació capa per capa, solidificació en pasta i solidificació intermèdia.
Fem una ullada a les característiques dels mètodes de solidificació com la solidificació capa per capa i la solidificació en pasta.
Solidificació capa per capa: quan l'amplada de la zona de solidificació és molt estreta, pertany al mètode de solidificació capa per capa. El seu front de solidificació està en contacte directe amb el metall líquid. Els metalls que pertanyen a la zona de solidificació estreta inclouen metalls purs (coure industrial, zinc industrial, estany industrial), aliatges eutèctics (aliatges d'alumini-silici, aliatges gairebé eutèctics com el ferro colat gris) i aliatges amb un rang de cristal·lització estret (com ara acer baix en carboni). , bronze alumini, llautó amb petit rang de cristal·lització). Totes les caixes metàl·liques anteriors pertanyen al mètode de solidificació capa per capa.
Quan el líquid es solidifica en un estat sòlid i es redueix de volum, el líquid es pot reposar contínuament i la tendència a produir contracció dispersa és petita, però es queden forats de contracció concentrats a la part final solidificada de la fosa. Les cavitats de contracció concentrades són fàcils d'eliminar, de manera que les propietats de contracció són bones. Les esquerdes intergranulars causades per la contracció obstaculitzada s'omplen fàcilment amb metall fos per curar les esquerdes, de manera que les peces de fosa tenen poca tendència a trencar-se en calent. També té una millor capacitat d'ompliment quan es produeix la solidificació durant el procés d'ompliment.
Què és la coagulació en pasta: quan la zona de coagulació és molt àmplia, pertany al mètode de coagulació en pasta. Els metalls que pertanyen a l'àmplia zona de solidificació inclouen aliatges d'alumini, aliatges de magnesi (aliatges d'alumini-coure, aliatges d'alumini-magnesi, aliatges de magnesi), aliatges de coure (bronze d'estany, bronze d'alumini, llautó amb un ampli rang de temperatures de cristal·lització), aliatges de ferro i carboni. (acer d'alt carboni, ferro dúctil).
Com més àmplia sigui la zona de solidificació d'un metall, més difícil serà que les bombolles i les inclusions del metall fos surin i s'eliminin durant la fosa, i també és difícil d'alimentar. Les peces de fosa són propenses a esquerdes en calent. Quan es produeixen esquerdes entre els cristalls, no es poden omplir de metall líquid per curar-les. Quan aquest tipus d'aliatge es solidifica durant el procés d'ompliment, la seva capacitat d'ompliment també és pobra.
Què és la solidificació intermèdia: la solidificació entre la zona de solidificació estreta i la zona de solidificació àmplia s'anomena zona de solidificació intermèdia. Els aliatges que pertanyen a la zona de solidificació intermèdia inclouen acer al carboni, acer alt en manganès, alguns llautó especial i ferro colat blanc. Les seves característiques d'alimentació, la tendència al craqueig tèrmic i la capacitat d'ompliment del motlle es troben entre els mètodes de solidificació capa per capa i solidificació de pasta. El control de la solidificació d'aquest tipus de fosa consisteix principalment en ajustar els paràmetres del procés, establir un gradient de temperatura favorable a la secció transversal de la fosa, reduir l'àrea de solidificació a la secció transversal de la fosa i canviar el mode de solidificació de la solidificació pastosa a la capa. -solidificació per capa per obtenir peces de fosa qualificades.
Hora de publicació: 17-mai-2024
